Si algun succés de la tècnica intel·lectual pot assenyalar la nova situació del nostre temps, aquest és el desenvolupament dels mitjans de comunicació: la premsa, el cinema, internet, la televisió … L’enorme força social d’aquests en la vida moderna és evident. La trista situació material i política del nostre temps ha pervertit de tal manera el seu sentit que les que haurien de ser les forces culturals estan avui en mans de grans empreses, instruments degradats d’opressió espiritual al servei del benefici del capital.

Enfront de les forces del capital que inunden el món amb totes les formes possibles d’expressió cultural per difondre els valors sobre els quals se sosté (l’individualisme, l’heteropatriarcat, la competitivitat, la guerra, la violència, la desigualtat, l’egoisme) i davant de la seva cultura postmoderna, cal enfrontar una NOVA cULTURA de la modernitat, la solidaritat i la justícia social que posi a les forces del treball en el centre de la transformació.

Aquesta NOVA CULTURA pot i ha de ser la potent palanca per transformar les condicions històriques i socials, i ha d’incitar el desenvolupament humà a través d’una cultura que sintetitzi la inquietud de totes les generacions d’artistes (especialment les més joves) que senten bullir en la seva sang els batecs d’aquests nous temps.

Una de les tasques més essencials de la nostra existència ha de ser aquesta: lluitar contra l’acció denigrant i infame dels mitjans de comunicació; aclarir el fosc ambient de la densa tinta mercenària, amb una franca i resolta acció crítica, polèmica i creadora.

Tot el que signifiqui una lluita contra la reacció del capitalisme i del feixisme que neguen l’ésser humà en la seva diversitat, contra l’heteropatriarcat que nega a la dona i el seu paper protagonista en la història del món i, en definitiva, contra la violència exercida sobre els col·lectius històricament oprimits, pot i ha d’estar amb nosaltres i nosaltres.

Volem oposar a la força monstruosa i degeneradora de la premsa corruptora altra plena de convicció enèrgica i creadora que compleixi la seva noble destí cultural ajudant a realitzar la justícia social, fórmula suprema de la llibertat humana.

Un record especial dedicarem a l’experiència precursora impulsada per Josep Renau en 1935 sota el mateix nom i amb el mateix propòsit, però sent conscients de la gran responsabilitat que suposa agafar aquest testimoni

Volem que les nostres pàgines s’obrin a la més àmplia inspiració humana. En NOVA CULTURA esperem i desitgem la companyia de tot el que suposi una força viva i fecunda.

Abandonar aquest impuls en mans d’altres suposaria frustrar part de la nostra missió, perquè allà on altres acaben, nosaltres encara tenim molt per fer.